Sempre hi ha un després de... Després de rebre un premi, després d'un partit de futbol, després d'una discussió, després d'una mort, després d'un exàmen, després de fer l'amor...
No sé perquè tots els nostres actes no es queden en el moment, en el simple moment en que estem fent una cosa. A vegades esperem a que arribi el després per donar-nos comte que ens em equivocat o que em disfrutat més que en tota la nostra vida. Potser és la raó, potser son les mateixes ansies de saber les conseqüències que tindrà cadascún dels nostres actes.
Si dediquessim tot el temps que tenim a disfrutar dels moments i no als després potser el món aniria millor.
Paranoies a part...
2 comentaris:
és veritat... per molt malament que ho passem en un determinat moment o per molt que disfrutem fent alguna cosa, no en serem plenament conscients fins que aquell moment hagi passat, fins que ho veiem en perspectiva...
aix... paranoies sobre la vida i els comportaments humans...
El fotut és quan penses que el que vindrà després és el pitjor del món. L'angoixa esdevé obsessió i no et deixa viure. Són difícils de controlar les fotudes!
Publica un comentari a l'entrada