Educació o intrusisme?

És cert que moltes de les anècdotes que explico em passen al gimnàs, però és que hi ha gent tan diferent en un mateix recinte que cada dia podries ecxplicar una història.
Quan t'acostumes a anar-hi sempre a la mateuixa hora, et trobes les mateixes cares i per tant ja formeu part com de la familia de les set del matí: els que aprofiten a vans d'anar a treballar o a estudiar, els que hi són vagis a la hora que hi vagis i les senyores jubilades, que sempre aprofiten per trobar-se amb les amigues en aquests moments.
Ara ens referirem a aquest col.lectiu, sobre el qual no tinc res en contra però que a aquelles hores del matí no em fà massa gràcia. Aquell moment en que t'has acabat de dutxar i t'estas posant la crema hidratant i encara no portes ni roba interior i resulta que arriba una d'aquestes estimades senyores. El passadis està ple de taquilles buides però ella li ha agatat estimació a la que està just al teu costat, cosa que t'obliga a conglomerar totes les teves coses en un raconet perque hi capigeu totes dues. El pitjor no és això, és que l'excés d'eduació la converteix en una interventora del teu moment d'intimitat amb la crema i el desodorant (són uns moments delicats en que les ganes de conversa són poques).
Comença dient un suau bon dia, després agafa confiança i comença a queixar-se de la mida de les taquilles i la conversació ja va a parar a la vida dels seus fills i de la seva cosina que viu al poble i que la va trucar el dia anterior. No us preocupeu, el millor està per arribar:
-Nena, tú estàs casada? Tu treballes? ´Tu ajudes a la teva mare a casa? Qui et paga el gimnàs... es que els joves com sou...bla, bla, bla....

GRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR!!!!!

Per què és tan dificil anar al gimnàs estar tranquila almenys una hora: sense preguntes, sense conversacions, sense ningú, només tu!!!!!

P.D: Gràcies senyora Pilar per fer que els meus matins siguin tan esplèndids i plens de llum.