Això no acaba aquí

Tot i que ho esperavem ha resultat dur escoltar les paraules que feia dies temiem. La malaltia ha pogut vèncer el cos d'una de les persones més lluitadores que he conegut, però mai podrà desfer el somni que ell va construïr i tampoc els ideals que ha deixat en cada un de nosaltres.

Encara recordo quan fa poc més d'un any vaig arribar a la casa i em vas rebre al teu despatx, amb el cigarro a la mà i assegut a la teva cadira amb aquell posat d'home senzill que sempre has tingut. Els primers mesos vaig cobrir moltes de les noticies al teu costat, mai oblidaré aquells viatges de risc amb el bis mòvil. M'agafava fort al mànec de la porta i em miraves i reies d'aquella manera -Noia! Que no et fies de mí o que?-. El meu primer plató va ser a Premià de Dalt i darrera la càmara tú, que pacientment vas esperar que els nervis marxessin - Ho estas fent bé, ho aconseguiràs- em deies...

Bis són tants els moments que porto dins en tan poc temps... sempre he pensat que aquesta Televisió té un encant amagat, té quelcom que fa que tothom que passa per aquí senti que part de la seva persona s'hi queda.Ara ens has deixat, però ens queda la teva essència, la teva il.lusió i les teves ganes de treballar. Seguirem endavant i ho farem amb els consells que sempre ens has donat.

Gràcies per tot Bis.