Ja és aquí

Les Minves del Gener" de Joan Maragall

Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.

Canvi de temperatura, sol i ganes de ser fora tot el dia. Aquests són els símptomes que habitualment truquen a la porta quan arriba la primavera. Tot i que oficialment i segons el calendari fa un mes que ja hi és l'hem començat a notar aquesta setmana. Amb l'aire fresc de les terrasses i la caloreta ja evident als llocs on l’ombra no té espai.
Quan és hivern, tal com diu Maragall en el seu poema, volem que arribi aquest temps, perquè és aleshores quan totes les nostres emocions es desborden amb el mínim motiu, quan fins i tot una cançó ens pot fer esbossar un somriure o deixar caure una llàgrima.
Ha arribat tard, però ho ha fet, nua d'intencions i plena de carisma i de tendresa. Benvinguda Primavera.