L'hora de la Veritat

Nervis, tensió i una til.la a dos quarts de vuit del matí. Aquest podria ser un breu resum de com va ser el meu primer dia de Selectivitat. Havia tret bona nota al Batxillerat però això de que tot l'esforç de dos anys es reduís en un exàmen em feia molta por.

Avui ho he viscut altre vegada, però des d'una nova perspectiva. Els nois i noies sortíen de les aules majoritariament amb un somriure a la cara però certa incertesa. Els ulls buscaven a algú conegut, un company o un professor, per descobrir quantes preguntes havien acertat. Alguns utilitzaven les gominoles per endolçar l'estona d'espera entre exàmen i exàmen i altres el que feien era xerrar pels descosits amb els amics per estar més tranquils.

Quan vaig acabar la Selecivitat el primer que vaig fer va ser anar a la platja,i llençar-me a l'aigua. No vaig pensar en els resultats fins al cap de tres dies, que vaig recordar que l'havia fet. Suposo que em vaig prendre seriosament allò que diuen que cal desconnectar. Al final el resultat va ser el que m'esperava, ni més ni menys i aixi és com vaig passar el marge de l'escola al món universitari. De fet a partir de la Selectivitat van canviar moltes coses a la meva vida i suposo que per això la recordo amb certa tendresa.

El més incòmode era asseure't en una sala plena de post adolescents com tú d'altres escoles i instituts i notar com uns ulls que no coneixies es clavaben a tots els teus moviments.

L'anècdota, l'exàmen de llatí. Vaig sortir satisfeta d'haver escollit la millor opció, era una de les meves millors assignatures, i tothom em deia que la que jo havia fet era la complicada. Evidentment, tenien raó, va ser la nota que em va fer baixar la mitja.

Pel que he vist avui això del DNI i el codi de barres segueix sent tot un mite.