Propera parada

Tres quarts de vuit.L'andana plena de gent. Miren el rellotge, caminen nerviosos amunt i avall. Tapats amb la bufanda i abrics. Alguns amb cartera la mà, altres amb la motxilla penjada a l'esquena. Sonen alguns mòvils; trucades breus, intercanvis de missatges. Els auriculars posats i la mirada fixa a la boca del metro, com si fessin força perquè aparegués.

Després d'un etern minut i mig apareix una llum vermella i noto que el vent de la velocitat i de la frenada. El metro s'atura a l'estació. Va ple. Uns surten a empentes, altres esperen arran de la porta per entrar. A dins silenci, fulles de diari que passen, llibres oberts, converses en veu molt baixa.Primera parada, baixa un quart del vago. Puc seure, encara en queden quatre per arribar. Se'm començen a tancar els ulls, el moviment em relaxa. De cop una frenada en sec, una dona rellisca i cau de cul a terra. L'ajuden a aixecar-se. A fora és tot fosc. Segur que ha estat un ensurt i en qüestió de segons torna a arrancar.

2 minuts, cinc minuts, 7 minuts... no diuen res. La gent ja està nerviosa. So de megafonia.

"Informem als senyors vatgers que per causa d'una incidència elèctrica en les instal.lacions ens veiem obligats a estar aturats més temps de l'habitual. Els demanem que mantinguin la calma i que rependrem la marxa quan abans possible. Gràcies per la seva atencio"

-Arribo tard. El metro s'ha parat i no ens diuen quan tornarà a funcionar. Sí, estem parats. No, no a cap estació enmig del túnel. D'acord. Tenia una reunióa la sala 12B a primera hora pots avisar que arribo tard?. No ho crec...suposo que no estarem aquí gaire estona més. Fins ara. Adéu.

I aleshores pujo la vista i les nostres mirades es troben. Per primera vegada. No se quanta estona fa que estàs aquí, just davant meu. Amb una llibreta i un boli a la mà. Amb una bossa entre les cames. Desvies uns segons la mirada, suposo que per vergonya. Jo faig el mateix. Però no ho puc evitar. Et torno a mirar, una força m'empeny a fer-ho. Aleshores em somrius. Puc veure com a la galta dreta se't dibuixa una petita arruga, dissimulada, però encantadora. Crec que seràs la millor distracció durant aquesta estona que estarem aturats. Busques alguna cosa a la butxaca de la jaqueta. El mòvil. El mires sense acabar de treure'l del tot, dissimulat i discret. La pàgina de la llibreta és plena, lletra petita, desordenada, ràpida i sense espais. La gires i començes a fer traços ràpids i amples. Et quedes uns segons mirant el que has escrit i de sobte ho gires de cara a mi.

-El que donaria per un cafè

Em mires, esperes resposta, somric. Tornes a girar la llibreta i escrius altre vegada.

-Faig tard a la feina i tinc gana

Penso que haure de respondre els missatges d'alguna manera..No porto cap paper al bolso, regiro una mica la bossa on porto el tupper, un llibre i l'agenda. Res. Al terra hi ha un diari gratuït dels que reparteixen a les parades. L'agafo i trobo un boli finalment en una de les butxaques del bolso. Escric en una pàgina d'anunci de l'IKEA.

-Jo també arribo tard i no he près cafè

-Esmorzem?

-Potser haurem de dinar, això no arranca.

-A mi ja em va bé

-El que?

Ha de girar altre cop pàgina i jo m'estic quedant sense pàgines on poder escriure i que sigui visible.

-Estar aquí aturats

-Per?

-Perquè ja no m'avorreixo

"Senyors Viatgers els informem que en breu podrem restablir la circulació de la línea 1 amb normalitat. Disculpin les moléstes que els hem ocasionat. Gràcies"

Seguim mirant-nos fixament. Al cap d'uns segons reprèn el moviment. I tu t'aixeques, jo m'aixeco, estem molt a prop. Ens agafem al mateix pal. Parada de metro. Hem arribat. S'obren les portes. No ens movem i el so de que s'estàn a punt de tancar ens fa reaccionar. Sortim per la mateixa. Ens quedem parats a l'andana. Tothom es mou menys nosaltres.

-Encantat.

-Igualment.

I sense dir-me el teu nom, donar-me la mà. Només amb un somriure m'acomiado de tú. Cada un pel seu camí, a seguir amb la jornada. A la feina. Però avui arribo amb un somriure.

Perquè arribar tard a vegades no sempre vol dir perdre el temps.