Shanghai; la Xina del futur.

Shanghai era la darrera parada del nostre viatge al gran gegant asiàtic. Després de visitar la zona més rural i autèntica, ens esperava un canvi de contrast total, ens esperava una ciutat de futur; plena d'edificis alts, de tecnologia i de llum. Però una ciutat que tot i el seva evident aparença cosmopolita encara amaga alguns racons del seu passat més tradicional. A Shanghai és on es concentren bona part de les empreses internacionals de negocis, i no és una ciutat industrial; si no més aviat dedicada as serveis; per això i per la seva proximitat al mar, la seva concentració de contaminació no és tan alta com a la resta de zones que havíem visitat. Així, per primera vegada, després de molts dies, vam poder veure el cel blau i el sol i va desaparèixer aquella boirina constant, a la que ja ens havíem acostumat.

Primer vam visitar una de les zones antigues de la ciutat, i els jardins Yuyuan, construïts al 1557, on es feia evident l'art del feng-shui amb les pedres amb diferents formes, els edificis amb les teulades acabades en punxa i les basses plenes de flors. Passejant entre els ponts i els diferents ambients semblava que estàvem en un escenari d'una pel.lícula. Una imatge bucòlica i que ja és gairebé inexistent en aquesta ciutat.

 

La ciutat te també un dels temples budistes més importants del país; el temple del buda del Jade, on vam veure xinesos i hindús llençant els seus desitjos en forma d'encens en una gran xemeneia del centre del temple, que no deixava de fumejar. Un cop més l'or, la imatge del buda tombat i les figures dels defensors dels mals esperits protagonitzaven les escenes d'aquest temple, un espai de silenci i reflexió enmig del continu moviment dels carrers de la ciutat.

Vam optar per descobrir la Shanghai nocturna al nostre aire, així que vam agafar el metro que ens portava al carrer més comercial de la ciutat. Només sortir al carrer ja ens vam donar compte que els colors de Shanghai havien canviat; la ciutat de tons grisos i blaus, era plena de llums de colors. El cartells atapeïts i sobreposats els uns sobre els altres feien pampallugues en una avinguda que semblava que no tenia final. Molts joves passejant amb els mòbils a les mans i rient entre ells, venedors de patins i joguines variades i botigues amb la música molt alta que semblaven discoteques o pubs nocturns.

I al final d'aquest llarg carrer, un riu que separa la zona comercial, de la zona financera de la ciutat. Entre els edificis, el que serà el segon més alt de tot el món i que encara falta per acabar i algunes rèpliques d'edificis que es poden veure a altres grans ciutats. La passejada amb barca pel riu entre tantes llums es va convertir en el comiat més especial que podíem tenir d'aquest viatge tan ple de contrastos.

 

La Xina era el meu destí preferit per fer un viatge i no m'ha decepcionat. Cada dia em sorprenia amb els seus paisatges, els seus edificis i l'essència que es respirava en les diferents ciutats que vam visitar. Potser el més negatiu és la particularitat de la seva gent, llunyans i poc comunicatius amb els estrangers, però no és d'estranyar la seva forma de ser, tenint en compte el tipus de vida, l'educació i la cultura que els ha marcat durant tants anys el seu govern. Tot i així la Xina respira cultura, història, exotisme, coneixement, espectacle i progrés accelerat, i això la converteix en el gegant que és i en un lloc únic per descobrir.