Lucca es desperta tranquil·la i sense sorolls. Després d'un bon esmorzar a l'hotel on hem passat la primera nit anem a buscar el cotxe i agafem carretera i manta. Ens esperen gairebé tres hores de viatge per arribar al nostre camp base, situat a Bettolle, un poble a mig camí entre tot el que volem visitar. Decidim optar per la ruta sense peatges, tenim tot el temps del món i la Toscana s'ha de recórrer per carreteres secundàries, perquè cada paisatge te un color diferent i no deixes de mirar per la finestra sense sorprendre't cada vegada més. De camí parem a dinar a Montevarchi. No sabem si és l'hora morta, però sembla un poble fantasma, el centre és ple de botigues tancades i ens endinsem en alguns dels seus carrers amb façanes colorides caminant sols, només escoltant els nostres passos. Trobem un una terrasseta amb encant per fer un mos i reprenem el camí.
La següent parada abans d'arribar a Bettolle és Monte San Savino. Ens enduem una sorpresa, quan descobrim que es tracta d'un poble dins d'un castell emmurallat i enfilat en una muntanya ben alta. Per accedir-hi pugem escales i més escales, però al arribar a dalt descobrim que aquest poble es manté verge, i que no hi ha massa trànsit de turistes. Els carrers adoquinats, les àvies assegudes als bancs fent petar la xerrada i entre façanes antigues, una torre ben alta que crida l'atenció. Al mateix carrer un palau que obre les seves portes a un patí interior amb arcades i uns jardins, ai els jardins..., ens deixen sense paraules; es tracta d'un mirador on es pot veure tota la vall i conserva pedra a pedra i preciós amfiteatre envoltat de verd i margarides.
Arribem a Bettolle, al nostre apartament i després d'un llarg viatge anem a comprar una mica de menjar i una ampolla de vi, per planificar que farem el dia següent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada