Mai no es massa tard per tornar a començar... així és com diu la canço i així és com em d'afrontar la majoria de les situacions en aquesta vida. Quan dius adéu, quan dius hola, quan dius fins després, quan dius fins mai, quan dius fins aviat...
Gent que marxa per buscar noves històries i que per molt lluny que estigui la segueixes sentint a prop, perquè et fan partícep de tot el que estan sentint en cada moment.
Gent que es queda però que marxa de la teva vida perquè tu permets que ja no formin part del que tu has construït.
Gent que sempre hi és perquè els tens a cada moment i que cada segon que estas separat d'ells trobes a faltar cada segon que heu compartit.
Però per la nostra vida passa moltíssima d'aquesta gent que construeixen els seus camins per separat i que moltes vegades salten els entrebancs com poden. Tot i així sempre arriben a una paret, que els oprimeix i que els fa sentir inferiors, que esls tanca en un mar de dubtes i inseguretats, que els fa explotar i els obliga a aprendre a volar.
En aquest moment és quan es torna a començar. Quan un es dóna comte del que vol i de que per molt difícil que sigui aconseguir-ho ho farà. Perquè poden passar setmanes, mesos o anys i els seus somnis, les seves ambicions sempre estaràn presents i a cada moment recordara el primer cop que va volar.
Jo fa dos dies que vaig aprendre a volar, us ho recomano!
Gent que marxa per buscar noves històries i que per molt lluny que estigui la segueixes sentint a prop, perquè et fan partícep de tot el que estan sentint en cada moment.
Gent que es queda però que marxa de la teva vida perquè tu permets que ja no formin part del que tu has construït.
Gent que sempre hi és perquè els tens a cada moment i que cada segon que estas separat d'ells trobes a faltar cada segon que heu compartit.
Però per la nostra vida passa moltíssima d'aquesta gent que construeixen els seus camins per separat i que moltes vegades salten els entrebancs com poden. Tot i així sempre arriben a una paret, que els oprimeix i que els fa sentir inferiors, que esls tanca en un mar de dubtes i inseguretats, que els fa explotar i els obliga a aprendre a volar.
En aquest moment és quan es torna a començar. Quan un es dóna comte del que vol i de que per molt difícil que sigui aconseguir-ho ho farà. Perquè poden passar setmanes, mesos o anys i els seus somnis, les seves ambicions sempre estaràn presents i a cada moment recordara el primer cop que va volar.
Jo fa dos dies que vaig aprendre a volar, us ho recomano!
1 comentari:
M'ha agradat això d'aprendre a volar... però per molt alt que volis, procura no perdre mai de vista el terra, que sino l'hòstia pot ser molt bèstia.
Però encara que caiguis i et facis mal, també té la seva part positiva. Vens de molt amunt, estàs a baix de tot i tens la oportunitat de tornar-te a aixecar per tornar a volar...
1petó guapa! (ja se m'han passat els dies rancis eh... serà que vull tornar a volar!!)
Publica un comentari a l'entrada