Quan esperes una oportunitat no arriba, quan desitjes que mai arribi el dia d'haver de decidir ho has de fer i a més has de pensar quina serà la millor opció. Pots triar aquella que et serà més beneficiosa però que està enganxada i sotmesa a un motlle que no et deixa volar sol o pots seguir tirar endavant per un cami que no saps on anirà a parar però t'hi sents més còmode.
Avui parlava amb un amic sobre el periodisme. Aquesta professió que em escollit els que ens apassionem pel que passa, els que sempre volem estar al corrent del que esta succeïnt al nostre voltant i sempre volem ser els primers en explicar-ho. Una professió on no destaquem pel nostre nom si no pel que som capaços de dir en poques paraules. Unes lletres que al cap del temps es converteixen en les nostres millors aliades i en el cas dels meus companys i jo mateixa és la veu la que ens identifica.
Cada un de nosaltres té la seva manera d'explicar les coses, i això és algo que m'encanta d'aquesta professió, que tot i que em de ser tot lo objectius sempre sen's nota quan un tema ens agrada i quan el fem perquè ens toca... sobretot es nota quan coneixes més a la gent amb la que treballes.
La veritat es que converses com aquesta em serveixen per donar-me comte de la feina que fem, de la importància que té i que tot i que treballem les 24 hores, perquè sempre estem pendents, disfrutem i ens encanten els imprevistos (si no la vida és massa avorrida)
No creieu?
Avui parlava amb un amic sobre el periodisme. Aquesta professió que em escollit els que ens apassionem pel que passa, els que sempre volem estar al corrent del que esta succeïnt al nostre voltant i sempre volem ser els primers en explicar-ho. Una professió on no destaquem pel nostre nom si no pel que som capaços de dir en poques paraules. Unes lletres que al cap del temps es converteixen en les nostres millors aliades i en el cas dels meus companys i jo mateixa és la veu la que ens identifica.
Cada un de nosaltres té la seva manera d'explicar les coses, i això és algo que m'encanta d'aquesta professió, que tot i que em de ser tot lo objectius sempre sen's nota quan un tema ens agrada i quan el fem perquè ens toca... sobretot es nota quan coneixes més a la gent amb la que treballes.
La veritat es que converses com aquesta em serveixen per donar-me comte de la feina que fem, de la importància que té i que tot i que treballem les 24 hores, perquè sempre estem pendents, disfrutem i ens encanten els imprevistos (si no la vida és massa avorrida)
No creieu?
1 comentari:
Quanta raó!
Coses com un atracament la nit de reis, com una explosió a les 9 del vespre o com una amenaça de bomba en una benzinera a les 10 de la nit, quan ja has acabat la jornada laboral, toquen una mica la moral però al mateix temps són de les que més et fan disfrutar i viure la feina.
Em preocuparé el dia que senti una cosa d'aquestes i no aixequi el cul de la cadira immediatament per començar a córrer!!!
Publica un comentari a l'entrada