Quan era petita i m'aburria solia jugar a un joc, un joc molt divertit que segons com es miri et pot ajudar a conèixer a la gent i a definir a aquelles persones que sempre has tingut al costat i que sempre et podrn sorprendre o les que acaves de conèixer.
Sempre començàvem amb el mateux ritual, ens aburriem i ens haviem cansat de jugar a matar o a la corda i als cromets. Algçu deia: Si jo fós una fruita.... seria una poma!!!! i tots !!! ahhhhhhh. Cada persona deia el que ella crei que era i també intentavem adjudicar una fruita als demés. Cada fruita té el seu gust, el seu color, el seu encant, la seva procedència i les seves combinacions.
Jo sempre deia que era una maduixa, perquè és la meva fruita preferida, però clar... sempre hi havia la típica nena que també la volia, així que al final vaig optar per convertir-me en pinya. M'agrada la pinya perquè no té ni un sabor àcid ni dolç i sempre li has de trobar el punt perquè si no no és massa sabrosa. La pinya té un color especial i la seva aparença per fora és totalment diferent a com és per dins. Té una coberta per defendre`s dels cops, però per dins es desfà. Els sucs, la piunya amb crema, la pinya amb almívar, la pinya amb nata... M'encanta la pinya, però el que més m'agrada és que és una fruita en la que molta gent s'hi fiza perquè crida l'atenció però ningú es para a agafar-la perquè els fa com respecte.
Un altre dia jugarem a si fós una peça de roba que seria.... algú em va dir no fa massa que seria un collaret... perquè és un complement que sempre sóna un toc de personalitat a qui el porta.
Tu que series?
Sempre començàvem amb el mateux ritual, ens aburriem i ens haviem cansat de jugar a matar o a la corda i als cromets. Algçu deia: Si jo fós una fruita.... seria una poma!!!! i tots !!! ahhhhhhh. Cada persona deia el que ella crei que era i també intentavem adjudicar una fruita als demés. Cada fruita té el seu gust, el seu color, el seu encant, la seva procedència i les seves combinacions.
Jo sempre deia que era una maduixa, perquè és la meva fruita preferida, però clar... sempre hi havia la típica nena que també la volia, així que al final vaig optar per convertir-me en pinya. M'agrada la pinya perquè no té ni un sabor àcid ni dolç i sempre li has de trobar el punt perquè si no no és massa sabrosa. La pinya té un color especial i la seva aparença per fora és totalment diferent a com és per dins. Té una coberta per defendre`s dels cops, però per dins es desfà. Els sucs, la piunya amb crema, la pinya amb almívar, la pinya amb nata... M'encanta la pinya, però el que més m'agrada és que és una fruita en la que molta gent s'hi fiza perquè crida l'atenció però ningú es para a agafar-la perquè els fa com respecte.
Un altre dia jugarem a si fós una peça de roba que seria.... algú em va dir no fa massa que seria un collaret... perquè és un complement que sempre sóna un toc de personalitat a qui el porta.
Tu que series?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada