Darrera una finestra

Parlen, parlen, parlen, bla, bla bla... i jo miro com tot passa darrera un vidre.
Un vidre transparent que no puc traspassar i que m’impedeix anar més enllà. Les paraules es queden atrapades a dos centímetres de mi i no hi arribo perquè estic darrera, fora de tot. A prop però a la vegada lluny.
Aquests dies escolto i tanco els llavis amb força per no dir el que penso i per formar part una vegada més de la mentida i els interessos.
Vull obrir la finestra, però a la vegada em fa por estar fora de lloc. En moltes ocasions intento formar part del que m’envolta però no hi arribo perquè em poso un límit.
Masses preocupacions, massa pensar i massa mirar a través de la finestra.Són dies, son moments, són qüestions que em voldria respondre però la inseguretat i la tensió no em deixen.