El 18 de juny de 2006 serà una data a recordar per tots els ciutadans de Catalunya. El referèndum de l’Estatut s’ha convertit aquests dies en el centre de totes les informacions. Una disputa política que ha degenerat en una mena de circ per veure qui té més poder de convocatòria.
Escoltar cada dia en boca de polítics les raons del sí i les raons del no arriba a confondre a les persones que no saben realment en base de què els estan parlant i que encara esperen que algú els expliqui com és l’Estatut i quin canvi representarà en la seva vida quotidiana.
Tots tenen la seva part de raó, però l’error està en el moment en que creuen més en el seu protagonisme i les ganes de governar que en un text que realment pot suposar una millora pel país, o segons el preàmbul del nou estatut, per la nació catalana.
Jo personalment dic que Sí a aquest Estatut. El meu vot, diumenge serà per un sí a l’avenç i a les millores que pot suposar el reconeixement de certes competències que a partir d’ara tindrà el govern català. Una d’elles per exemple, el control dels horaris dels trens de Rodalies o dels permisos de treball dels treballadors immigrants. Uns arguments que sentim dia rere dia però que serveixen per donar-nos conte que encara que sota una retallada evident aquest és un Estatut millor que el que teníem fins ara, on Madrid no només tenia les claus, si no també el clauer i el pany de la porta.
Que ens em d’esperar 30 anys per tenir un Estatut com el del 30 de setembre? Millor això que quedar-nos com estàvem fins ara i iniciar un procés tan llarg i pesat del que ja estem cansats.
Senyors! Siguem coherents perquè la gran majoria de la població catalana que pensi en Catalunya i no en les conviccions, en els ideals o en els mites es donarà compte de que a la urna un No és incoherent.
Escoltar cada dia en boca de polítics les raons del sí i les raons del no arriba a confondre a les persones que no saben realment en base de què els estan parlant i que encara esperen que algú els expliqui com és l’Estatut i quin canvi representarà en la seva vida quotidiana.
Tots tenen la seva part de raó, però l’error està en el moment en que creuen més en el seu protagonisme i les ganes de governar que en un text que realment pot suposar una millora pel país, o segons el preàmbul del nou estatut, per la nació catalana.
Jo personalment dic que Sí a aquest Estatut. El meu vot, diumenge serà per un sí a l’avenç i a les millores que pot suposar el reconeixement de certes competències que a partir d’ara tindrà el govern català. Una d’elles per exemple, el control dels horaris dels trens de Rodalies o dels permisos de treball dels treballadors immigrants. Uns arguments que sentim dia rere dia però que serveixen per donar-nos conte que encara que sota una retallada evident aquest és un Estatut millor que el que teníem fins ara, on Madrid no només tenia les claus, si no també el clauer i el pany de la porta.
Que ens em d’esperar 30 anys per tenir un Estatut com el del 30 de setembre? Millor això que quedar-nos com estàvem fins ara i iniciar un procés tan llarg i pesat del que ja estem cansats.
Senyors! Siguem coherents perquè la gran majoria de la població catalana que pensi en Catalunya i no en les conviccions, en els ideals o en els mites es donarà compte de que a la urna un No és incoherent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada