Pretèrit Plusquamperfecte de l'indicatiu

Quan les opcions et semblen poques, quan et penses que tens molt per escollir però en realitat tot va en la mateixa direcció, quan saps que torna començar la setmana tot i que el teu organisme encara no estigui preparat i funcionis a contrarellotge.
Fa dies que tinc un neguit interior que no em deixa estar tranquil.la i que a mesura que passen les hores em fa sentir més fora de control. Ja no domino la situació, ja tot està en mans del futur i jo segueixo atrapada en el passat més recent.
Sempre he pensat que quan la gent diu que em de viure al present, saben que no és cert, perquè totes les nostres accions van encaminades al demà i provenen del que ens ha passat .
En un any la meva vida ha fet un salt i a vegades tancaria els ulls per amagar la meva por al passat, però altres parpallejaria per poder veure com serà la meva vida d'aquí un any. Clar que això no només depèn de mi (també depèn del lampista que m'està fent el pressupost per arreglar el pis).
Així que la meva vida en aquests moments no està enfocada ni en el present ni en el passat ni en el futur si no en aquell temps verbal que quan estudiavem ens feia tanta por que ens preguntessin...
El pretèrit Plusquamperfecte. (De fet no era difícil però el nom fa tremolar...)