L'1 de novembre és una data que aquests dies sona molt. Els colors són el taronja, el vermell, el groc, el blau i el verd. Cinc posicions polítiques diferents a simple vista però que tenen dues posicions: dreta o esquerra. Això de les moderacions i els centres no m'ho acabo de creure.
Les eleccions autonòmiques per un periodista es viuen d'una manera diferent.
Si vas per la carretera conduint et fixes en coses tan insòlites com el número de cartells que veus penjat de cada partit en els diferents pobles o et dediques a mirar debats a la televisió a hores intempestives pel dia següent estar a la última i saber del que parlen, fins i tot es pot donar el cas que sapigues tu alguna cosa avans que ells.
Aleshores et trobes amb la gent i la pregunta és: que tal tot? la feina?, directament és com va la campanya? i tu... doncs bé, ni que hagués de fer jo el meeting!, tot i que alguns els podría repetir al peu de la lletra perquè són com les Natilles.
Portem mitja setmana seguint aquesta campanya que promet ser emocionant però a a la vegada cansada. Els missatges no deixen de llençar-se, inclús alguns han decidit anar més enllà i provocar un daltabaix publicant un DVD d'allò més polèmic.
El joc és el joc i aquests dies el que corre més i el que reacciona abans és el que surt guanyant, però a la llarga els ciutadans són els que decideixen i n'hi ha que sense tanta pantonimia ho tenen més que clar.
Jo ho tinc clar, aniré a votar, sí perquè tot i que em cansa sentir cada día el mateix no deixo de banda les meves inquituds i exerceixo el meu dret. Perquè després podré queixar-me si alguna cosa es fa malament, podré exigir que sigui millor. Ara la resposta no està mai assegurada!
Les eleccions autonòmiques per un periodista es viuen d'una manera diferent.
Si vas per la carretera conduint et fixes en coses tan insòlites com el número de cartells que veus penjat de cada partit en els diferents pobles o et dediques a mirar debats a la televisió a hores intempestives pel dia següent estar a la última i saber del que parlen, fins i tot es pot donar el cas que sapigues tu alguna cosa avans que ells.
Aleshores et trobes amb la gent i la pregunta és: que tal tot? la feina?, directament és com va la campanya? i tu... doncs bé, ni que hagués de fer jo el meeting!, tot i que alguns els podría repetir al peu de la lletra perquè són com les Natilles.
Portem mitja setmana seguint aquesta campanya que promet ser emocionant però a a la vegada cansada. Els missatges no deixen de llençar-se, inclús alguns han decidit anar més enllà i provocar un daltabaix publicant un DVD d'allò més polèmic.
El joc és el joc i aquests dies el que corre més i el que reacciona abans és el que surt guanyant, però a la llarga els ciutadans són els que decideixen i n'hi ha que sense tanta pantonimia ho tenen més que clar.
Jo ho tinc clar, aniré a votar, sí perquè tot i que em cansa sentir cada día el mateix no deixo de banda les meves inquituds i exerceixo el meu dret. Perquè després podré queixar-me si alguna cosa es fa malament, podré exigir que sigui millor. Ara la resposta no està mai assegurada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada