No és això companys, no és això

Després de tants dies de campanya es fa extrany no haver d'anar a cap acte polític, em sembla que la ressaca de les autonòmiques em durarà fins que comencin les municipals.

Es podrien analitzar moltes coses d'aquests dies, independentment dels resultats i de tot el que vingui a partir d'ara (reunions, trucades, pactes...).

Primer de tot els missatges tan reptetitius que han deixat anar tots els candidats que han oblidat que el que importa als ciutadans no és com ho ha fet de malament el tripartit o les coses que va deixar de fer Convergència i Unió en 23 anys de govern. El que ens preocupa és que passarà demà. No com ha estat el passat si no com serà el futur.

Les promeses es queden a l'aire i ja ingú se les creu. Està comprovat, la gent ja no té interès per anar a votar, ho fan obligats i amb desgana i perquè saben que és el seu deure com a ciutadans. Però quan arriven a la taula i han d'agafar una papereta es donen compte de que cap d'aquells noms respon les seves preguntes, les que es fa cada mes quan ha de pagar la lletra del pis o quan veu que amb el seu sou innamobible no es pot permetre cap capritx.

Crítiques i més crítiques els uns als altres que després s'esvaeïxen amb intercanvis d'interessos. No ens interessa qui és més de dretes o més d'esquerres, qui és més catalanista o més espanyolista, fins i tot el fet que algú hagi "venut" Catalunya a Madrid no ens ve ni ens va. Per què? Perquè Catalunya no és només en mans d'una persona o un partit, si no que, tots els errors que pot cometre un, els altres els recolzen amb el seu despotisme il.lustrat.

Com sempre paraules i més paraules que confonen a la gent i l'avorreixen.

Si aquestes del 2006 la participació no ha superat el 60% cal pensar-hi i no revovinar si no mirar que poden fer perquè les properes els ciutadans sentin que la política va amb ells.