Salvatges per naturalesa

Els fets d'ahir fan glaçar la sang a qualsevol. Una d'aquelles notícies que corre com l'aire i que per als periodistes és una bomba de rellotgeria. El que va passar al Masnou és ferotge i demostra que fins i tot podem arribar a ser més salvatges que un tigre o una pantera.

Dona de trenta anys que pressumptament ha mort a la seva filla de 14 mesos, que ha estat trobada amb importans cops a tot el cos. Després s'intenta treure la vida saltant des del balcó de casa seva.

D'aquelles històries que semblen tretes d'un argument de CSI però que passen en realitat.

Un bebé és indefens, dependent, tendre, incapaç de fer mal a ningú. Per què culpar-lo dels nostres errors? de la nostra desgràcia personal?. Hi ha gent que no decideix tenir fills, simplement els té, sense pensar tot el que comporta i després quan la situació els ve grossa cometen errors tan grans que ni ells mateixos es poden perdonar.

Matar algú és horrorós, però no donar-li la oportunitat de viure ni tan sols de decidir és encara pitjor.

Els casos de fills maltractats pels seus pares va en augment a Catalunya, durant el 2006 hi ha hagut més de 3.000 casos en que s'ha demostrat l'infern que pateixen alguns menors a les seves llars. Perquè el mal no sempre ha d'estar fora de casa, moltes vegades hi dormim al costat i no ens n'adonem.

Així com així som salvatges per naturalesa.