Bellesa al pinzell

La primera vegada que el vaig veure vaig sentir aquell pes al coll i s'em van negar els ulls. Enorme, elegant, bonic, és tota una obra d'art. El renaixement m'apassiona, els seus edificis, els seus acabaments però sobretot aquest toc característic dels pinzells. Botticelli, Miquel Àngel; tots ells deixant anar la seva imaginació, buscant els cossos perfectes, els rostres divins.
Potser per aquest motiu el viatjar a Florència va significar tant per a mi. Recordo la visita al Museu dels Medicci com si fos ahir. Quan vaig entrar en aquella sala fosca, amb moqueta del segle 16 i vaig aixecar la vista i me la vaig trobar just davant meu, la venus coberta per les flors de la primavera i flotant sobre l'aigua en moviment pel vent.
Mirar aquesta pintura sempre m'ha relaxat i m'ha fet pensar que fins i tot aquelles coses que un dia veiem moltes clares poden canviar, però això mai pot afectar la nostra personalitat, la nostra creativitat, que dins la època que ens toca viure, sempre ens ha de fer diferents als que volen ser com nosaltres.