Amb 300 ulls

Eren dos quarts de 9 del vespre de dissabte. Tornavem amb el cotxe de Castelldefels per les rondes i vam arribar aquell punt crític en que la carreteres es divideix a dues bandes. La que va en direcció Sabadell/Manresa i la que va a Mataró. Al voler canviar de carril ens vam trobar que venia a tota velocitat un segon vehicle, així que abans de trepitjar línia contínua vam anar frenant i amb l'intermitent posat ens vam esperar a poder fer el canvi. Aleshores un tercer vechicle es va "empotrar" a nosaltres per darrera. Això pot semblar l'escrit d'observacions del parte que vam omplir després del cop o simplement la narració clara i exacte del que va passar.

Encara em fan mal les cervicals i penso diariament en el moment en que vaig sentir l'impacte. Suposo que un ensurt així et marca i sobretot quan la persona que et dóna el cop t'amenaça amb un judici, però clar ell es va quedar sense radiador i suposo que la seva companyia d'assegurances li ha dit que ho te cru i que s'haurà de pagar la reparació.

Mai havia tingut un accident, de fet totes les rallades i els cops del cotxe mel's han fet quan estava aturada o les he fet jo mateixa en algun aparcament.

Ara si que tinc clar que has d'anar amb 300 ulls al volant, no només per tú si no per vigilar què fan els altres.

Perquè els límits de velocitat hi són per fer bonic, els intermitents i les llums d'emergència només serveixen d'ambientació quan es fa fosc i la impaciència és una de les principals qualitats dels ciutadans i companys de circulació.

Gràcies conductors!!!!