Innocents

-Avi, pe´r què és tan dolenta la gent?
-Aquesta és una resposta que per molt que et sembli que un vell com jo et pugui donar és impossible de respondre, Nuria.
-Tú sempre ens dius que no ens fiem de ningú més que dels pares, això és perquè som petits i ens poden fer mal?
-El mal te'l poden fer ara que ets petita i quan siguis gran, encara que et creguis més forta que ningú també. La confiança és algo molt bonic però no es gratis i la gent per molt que prometi, sempre acava actuant per interessos. Per això us dic que no us fieu de ningú.

El meu avi tenia tanta raó... Les paraules se les emporta el vent i quan els interessos i els diners treuen el nas sembla que tot perd el seu significat. Quedar bé és el que compta, fer veure que el que els passa als demés importa, que estem disposats a fer el possible perquè algú no s'enfonsi. Però en realitat tot aquest embolcall està farcit d'incertesa i egoisme, pura façana, que al cap i a la fi només serveix per complir amb el moment.
I nosaltres, tots nosaltres pequem d'innocents, però millor això que viure amb l'angoixa.