No és un adéu

Parlar de l’avi Mingu és sinònim d’espontaneïtat, orgull i anècdotes i més anècdotes. Podriem dir moltes coses d’ell, com per exemple destacar la seva passió pel dolç, que li havia costat algunes baralles amb els seus fills.
No era massa amant dels petons i les abraçades, de fet li costava mostrar els seus sentiments, però quan li passava alguna cosa pel cap ho deia sense pensar-ho dues vegades.
Els que el coneixiem sabem que això de les cerimonies no era lo seu per això voliem que avui fós un dia per recordar-lo i per pensar en tot el que ens ha ajudat, el que em compartit… perque sí, som pocs a la familia, però ben avinguts i sempre que ens reuníem trobavem algun moment per una de les seves endevinalles o rodolins.
Ens has ensenyt a estimar un poble, unes terres que no eren les nostres i que amb el pas del anys s’han convertit en una segona llar i això t’ho agraïrem sempre perquè el que ens ha aportat es tan que no es pot explicar amb paraules.

La boina tan a l’estiu com a l’hivern, les ulleres, ja que sense elles no sorties al carrer, i el bastó. Aquesta serà la imatge amb la que sempre et recordarem i que tindrem present sempre que passem pels bancs de davant de l’Ajuntament o de la Plaça Santa Maria.
L’últim dia que ens vam veure a la residència menjaves un tros de pà amb pernil dolç, t’em vas quedar mirant i em vas dir: No està mal; amb aquell somriure tan entremaliat que et sortia per naturalesa. És així com sempre pensarem en tu i com volem que tothom et recordi.
Perquè no tothom té el plaer de tenir un català, manyo de cor com a avi.