El fruit que no caduca

Assegut a la cadira de sempre, davant la porta i amb les mans arrepenjades en un alt bastó centenari. La calor apretava aquell estiu més que mai i els rajos de sol traspassaven el barret de palla com si fossin espines. Feia 20 anys que l'esperava, mai no l'havia tornat a veure.
El seu últim dia junts havia estat especial: una pel.lícula, un bany al riu i una passejada a la llum de la lluna.
Cada matí quan es llevaba el sonava la mateixa canço dins seu, una melodia que encara el feia ballar i sentir-se jove. Un accident feia 5 anys l'havia deixat cec i per tant invàlid i des d'aleshores el record d'aquells dies amb l'Amelie feien que que encara s'imaginés els colors i els rostres que tanta por tenia d'oblidar.
Ella era una ballarina francesa, que com un miracle, va arribar un dia al poble i s'hi va quedar per representar una obra amb els nens de l'escola. Però com totes les coses que semblen perfectes un dia mirant-lo als ulls que ara ja no la podrien observar i entre llagrimes li va fer un petó als llavis i es va acomiadar d'ell.
Eren les 6 de la tarda, al portal del costat dues veïnes se'l miraven i paraven en veu baixa, evidentment perquè ell no les sentís. Era cec, però no sord, odiava que la gent li tingués compassió.
Aleshores va tornar a sentir la cançó, però aquesta vegada era més real, un so agradable que cada cop sentia més a prop. Algú li va agafar la mà i va entrecreuar suaument els seus dits amb els d'ell. Aquella pell, aquella olor... havia passat tant de temps, però mai oblidaria aquell tacte.
-Alfred, he tornat
El so de la seva veu semblava sortit d'un dels seus somnis, però no es despertava.... ella encara era allà, agafant-li la ma i tocant-li la cara.
-Amelie? Estàs tan bonica com sempre....Jo...
-Ho se Alfred, se que ho has passat malament, però ara tot serà diferent, comencem de nou d'acord?
-Sí, comencem de nou.

L'Alfred va deixar caure el bastó i allà, a la cadira de sempre va deixar de sentir els sorolls que l'envoltaven i les gotes de suor que li corrien pel front. Ara tornava a començar.