Simplement, viure

Mai és massa tard per aprendre, mai és massa tard per experimentar, per fer bogeries, per enamorar-se, per trencar amb tot, per lluitar pels nostres somnis. Mai és massa tard per tornar a començar.
Quan creiem que és la vida; forta i poderosa, la que ens porta i decideix per nosaltres ens equivoquem. És més còmode pensar que tot allò dolent que ens passa és per què la vida és dura i injusta en comptes d'analitzar el per què ens està passant. Perquè som nosaltres, qui poderosos i inconscients, que construïm la nostra vida, que l'escrivim des del dia en que començem a tenir consciència. Els primers desenganys, les primeres mentides piadoses als pares, el primer petó, el primer suspens, la primera feina, la primera borratxera, el primer sou gastat desmesuradament...I un dia, després de tot, quan creiem que tot està controlat, alguna cosa ens colpeja, ens capgira el mapa que teniem marcat a la nostra ment i ens veiem obligats a tornar-lo a dibuixar, a desfer-nos de la versió antiga perquè ja ens hem perdut i no sabem en quina direcció continuar. I els valents són els que tornen a escollir el camí que els guia a un destí, allà on tots volem arribar: La felicitat. Els covards prefereixen utilitzar el GPS i reorientar-se en el camí que han perdut, perquè tenen por d'arriscar-se, de perdre's encara més. Però la vida és pels valents. I els valents aprenen a dominar la vida i a afrontar-la amb tots els seus entrebancs, aprenen a plantar-los cara i s'arrisquen a caure una i altre vegada, perquè el que més desitgen és viure.