"Camiño Inglés", la primera etapa

Ferrol- Pontedeume (26 km)

Després d'una primera nit a l'alberg de Covas, ens aixequem molt emocionats. Tenim moltes ganes de començar a caminar. El despertador sona a dos quarts de set. Volem sortir aviat, ja que a dos quarts de vuit aproximadament surt l'autobús que ens ha de portar de nou a Ferrol. Hem de buscar el punt de sortida del camí Anglès. L'autobús arriba a la seva hora, però al contrari del que creiem, ens torna a donar unes quantes voltes i fins passat dos quarts de nou no arribem a Ferrol. Ens costa trobar el punt de sortida. Però finalment, al costat del port i, camuflat entre els carrers del poble el trobem. Una pedra amb una petxina i una placa que ens indica l'inici de l'aventura.

Passejem pels carrers de Ferrol i no n'hem sortit quan ja ens entra la gana. Hem de parar a esmorzar. Una mica de pà i embotit comprats en un supermercat ens van bé.

I així és el começament del "agradable paseo por las calles de Ferrol", que és com defineixen aquesta primera part de la etapa. Comença a fer sol i calor, cosa que fa que el nostre ritme no sigui tan ràpid com hauria de ser i que les parades es facin més necessàries. Arribem a un pont, que ens pot arribar a estalviar uns 10 quilomentres o més i, davant la indecisió, finalment optem per seguir vorejant la ria, com indica el camí tradicional (Evidentment alguns de nosaltres al acabar el dia ens penedim d'aquesta decisió...). El paisatge no és massa idílic, els entorns de Ferrol, com passa a totes les poblacions urbanitzades, estàn formats per polígons industrials amb algunes superfícies comercials com supermercats o McDonalds.

Es fa una mica pesat. Passats uns quants quilometres arribem a una zona una mica més boscosa i sembla que el sol no ens toca tant directe. I de cop, sense adonar-nos, apareix el "yonkie": Un tio amb unes pintes molt rares, que porta una radio on sona la lady gaga i amb un pal de fusta. Comença a parlar-nos i sense més se'ns acopla. S'arriba a fer bastant pesat. Alguns ens avançem per no escoltar-lo però el Xavi, l'Eva i la Vane l'han d'aguantar una bona estona. Els intents de despistar-lo no serveixen de res. Ell sembla que es sent còmode amb el nou grup que ha trobat.

Parem en una zona amb ombra per reposar. I ell també es para. Fins que veient les nostres cares, als 10 minuts, s'adona que potser no ens agrada massa la idea de que ens acompanyi tota l'estona. Així que s'acomiada de nosaltres i segueix caminant.

Respirem i seguim. Encara ens queda més de la meitat del camí. L'olor de l'aigua estancada no és massa agradable i ja són passades les 12, així que la calor ja es fa insoportable. A més no hi ha arbres per refugiar-nos del sol. Arribem a l'alberg de Neda. És on en teoria havia d'acabar aquesta primera etapa. Però seguim. Perquè vam decidir allargar-la perquè l'Etapa Reina, del tercer dia, no fos tan llarga. Ens sellen a l'Ajuntament i hem de buscar un lloc per dinar. Després d'entrar a dos llocs, al tercer, finalment ens ofereixen un menú molt adient per recuperar força. Amb l'estomac ple reprenem la caminada. Segueix fent un sol de justicia. Però hem de seguir. Anem treient les forces d'on podem. Cada vegada ens queda menys per arribar a Pontedeume. Sabem que encara no hi ha ningú a l'alberg i que tindrem lloc. Arribant jo començo a notar una picor a les cames molt forta. Sembla que alguna cosa m'ha fet reacció. Em començen a sortir rotllanes vermelles a la pell. Pel camí, ens avançen 3 senyors catalans que ens hem trobat al restaurant dinant. L'últim però, no pot amb ell, i el deixem enrrere en diverses ocasions. Seràn habituals del camí. I després dues senyores "las frikis con poca ropa" a les que adelantem per orgull propi.

Arribem a Pontedeume! A les 7 de la tarda...

No podem més. Estem sols a l'alberg. Calen cremes, relaxants muculars i uns bons llits per poder afrontar el segon dia, que també es presenta dur.