L'Agost de 2011 vam fer un viatge especial, que de ben segur sempre recordarem. Vaig escriure la crònica del dia a dia i fa temps volia que formés part del bloc. Us explico la nostra experiència com a "Peregrins" del Camino de Santiago. Una setmana ben intensa que va estar plena de moments per recordar, anècdotes divertides, estones de trobar-se un mateix i sobretot el confirmar els amics tan especials i diferents que t'acompanyen en aquesta petita aventura.
Crònica 1- Camiño Inglés
Data: 15 Agost de 2011
Coordenades: València-Santiago (Avió) Santiago-Ferrol (Tren)
Destí: Alberg de Cobas
Després de mesos d'estar esperant el dia a les 7 del matí sona el despertador. En espera un dia dur, però en tenim tantes ganes que de seguida ens activem. A les 8 hem de ser puntuals a l'aeroport de Menisses (València). Les motxilles les podem entrar a l'avió però els pals per caminar són considerats armes i els hem de facturar. Després d'un curt trajecte en taxi en que el conductor ens confon amb membres de les joventuts del Papa (quines similituds de la vida...) arribem a les finestres de facturació de Ryanair. No hi ha cua, anem ràpid i tot perfecte fins que veiem que facturar palets ens costa 40 euros. Resulta que si no avises que has de facturar, encara que sigui el minim pes pagues el doble...En fi... entre dents els paguem. Ja no ve d'aquí.
El vol es fa molt curt. Aviat ens trobem sobrevolant els núvols i la característica boira de Galicia. Aterrem a l'aeroport a les 11. Allà ens esperen el Xavi i l'Agustí. Ells han vingut de Barcelona i fa una estona que han arribat. Els expliquem el que ens ha passat amb els pals, però el Xavi no es queda curt, a ell li han cobrat gairebé 7 euros per un entrepà de pernil.
Agafem un autobús i anem cap a Santiago, ja que l'aeroport està a les afores. Un cop allà parem en un Bar per fer un most. Necessitem menjar alguna cosa, ja que gairebé no hem esmorzat. Uns entrepans, uns refrescs i la primera Estrella Galicia de l'Arnau ens donen energies per seguir el viatge.
Ens dirigim a l'estació de trens. En teoria un tren directe ens ha de portar a Ferrol, però allà ens diuen que primer hem d'anar a A-Coruña i d'allà agafar un altre tren cap a Ferrol, que és on el dia següent començen el camí.
Arribem a les 4 de la tarda després d'unes hores de viatge jugant al penjat alguns i a cartes els altres. El poble es veu buit i tranquil. Es nota que es dia festiu. Una empanada, truita i ensaladilla ens calmen la gana. Sabem que tenim lloc a l'alberg de Covas per dormir aquesta primera nit, així que anem tranquils. Hem trucat a la Pau, una dona molt amable i un pèl pija que ens explica com hi podem arribar. Hem d'agafar un autobús, que triga una hora en arribar. En teoria el que ha de ser un trajecte de 15 mintuts es converteix en una Odissea de 40 mints donant voltes per totes les platges de la zona i al conductor fent maniobres un pel arriscades. Sembla el conductor del bus de Harry Potter. Qua arribem la Pau ens ve a buscar i ens acompanya fins l'alberg. Estem sols. Només hi ha un noi que fa el Camino amb bicicleta.
L'alberg és perfecte, dutxa hidromasatge i una cuina amb taula familiar on acabem sopant tots una mica de pasta amb tonyina que hi ha allà mateix. Inclús tenim una mica de tot per poder esmorzar. Estem contents perquè tot i els nervis del viatge podrem descansar bé. Demà comença el Camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada