Viatge a la Xina; La Beijing autèntica

El darrer dia a Beijing el vam aprofitar per conèixer els seus carrers més autèntics, i ho vam fer de la manera més tradicional; amb un “taxi-bicicleta”. No semblava la mateixa ciutat que havíem visitat feia dues nits. Els carrers poc transitats, els portals de les cases oberts que deixen veure els patis amb les dones rentant la roba o cuinant. Parades de menjar al carrer i motos elèctriques amunt i avall. Però no s’hi respira aquella sensació d’éstrés, més aviat al contrari; tot va a un altre ritme, la gent ens mira encuriosida i alguns s’acosten per vendre't les seves artesanies.

Visitem una d’aquestes cases tradicionals. Les estances de la casa es dispersen en un pati central, amb un hort penjat del sostre. Tot plegat una imatge molt bucòlica. El propietari de la casa, representa que és benestant; poca gent es pot permetre comprar i mantenir una casa com aquella a la ciutat; es podria dir que és tot un luxe poder seguir visquent a la casa familiar que van comprar els seus pares.

Seguim voltant per aquest barri, on destaquen també les façanes dels restaurants i els comerços, decorades amb molts elements de fusta i on sempre predomina el color vermell, el color de la bona sort i els fanalets rodons penjant a les entrades.

Sembla mentida com a només pocs quilòmetres d’on érem el primer dia, on veiem aquest ritme frenètic d’una ciutat plena d'estrès, ara es respira aquest ambient de poble, més tranquil i relaxat i on veiem l’autèntic passat i present de la societat pequinesa.

Ens falta visitar un dels icones de la ciutat: El Temple del Cel, una meravellosa construcció que va servir d’escenari per la inauguració dels jocs olímpics. El temple, rodó i on predominen els colors del cel i la terra (Blau i marró) presideix una plaça de grans dimensions on sembla que comença a sortir el sol. Es tracta d’un lloc tant emblemàtic pels pequinesos, que molts l’escullen per fer-se el reportatge fotogràfic del seu casament.

El mateix dia a la tarda agafem el primer vol intern a Xi’an. Una hora i quaranta minuts d’avió que ens traslladen a un dels altres centres neuràlgics del passat imperial de la Xina i on veurem una altre de les meravelles del món: Els Guerrers de Terracota. Xi’an ens sorprendrà i s’acabarà convertint en una de les ciutats amb més encant que hem visitat i que amaga llocs amb un encant màgic, com el barri musulmà, on coneixerem com viu una de les ètnies minoritàries del país.