Sant Jordi nº 23

Aquest és el 23è any que visc un Sant Jordi.
Les roses, els llibres i les senyeres penjades als balcóns. Fins i tot aquesta festa tan tradicional i enigmàtica cau en el capitalisme, perquè per comprar una rosa no en tens prou amb el suelto que portes a la butxaca. De tots els colors, això de que la rosa és vermella perquè simbolitza la sang que va sortir del drac ja és història: ara queda més bé arribar amb una rosa lila, blava o a topets...
A casa sempre s'ha celebrat aquesta diada, i s'ha fet de la forma més habitual, el pare ens compra la rosa a la mare i a mi i nosaltres li donem les gràcies (no li agrada massa llegir llibres).
Fins i tot jo compro una rosa a la mare perquè m'agrada fer detalls de tant en tant... però la veritat es que comprar una rosa per Sant Jordi no és un detall, és una odissea. Arriba un moment que comences a fer com al supermercat, una tria del millor producte i comparativa de preus.
Aquest any cau en diumenge i és una oportunitat per disfrutar-ho més, encara que ens quedem sense la rosa dels companys de feina. Passejar per les parades, disfrutar de l'ambient i pensar que l'any que ve la màgia d'aquest dia continuarà sent la mateixa tot i que les roses siguin inassequibles.

FELIÇ SANT JORDI!