
Em queda poc per marxar de casa i ho trobaré a faltar. Aquest ambient que es respira, quan els diumenges al matí surts i et trobes als nens amb les bicicletes i els patins a l'Avinguda Amèrica, els avis asseguts al banc que et diuen: El otro día salías muy guapa hija en la tele. Ja els conec a tots, els seus noms i les seves històries. Sempre que sento a parlar malament de Rocafonda m'enfilo per les parets, perquè es part de mi, perquè és casa meva i sempre ho serà. Ara el meu carrer canviarà d'aspecte i la veritat es que ja li feia falta, i suposo que amb això encara serà més agradable del que realment és. Perquè sí.
Hi ha molta immigració, com a molts altres barris, però la gent és especial i tots els que hi vivim ho sabem.
Jo marxo de Rocafonda però sempre sere d'aquest barri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada