Un master de la vida

"A menudo resulté un grano en el trasero para aquellos superiores de los dos sexos que tuvieron que lidiar conmigo durante los años en que decidí trasladar mi guerra particular a las guerras mismas y otras situaciones tensas que vivía el mundo. Yo misma ignoraba qué estaba buscando o de qué estaba huyendo: sólo sabía que tenía que partir constantemente de un lugar a otro, para contarlo todo"

És un fragment sortit de la pluma de la periodista i escriptora Maruja Torres. Mujer en guerra és un dels meus llibres preferits i no només perquè es tracta d'un crit d'estimació i d'admiració a la nostra professió si no per què mostra com una dona cerca la veritat fugint del que la volien obligar a ser. Més d'una vegada ella ha declarat que el seu company, el seu amor, el seu mestre i el seu jutge al llarg de tots aquests anys ha estat el Periodisme. Li ha donat països, conflictes, guerres, pèrdues i sobretot trobades i amistats. Des dels seus inicis en plena censura franquista fins la maduresa a la que ha arribat amb molta suor entre trets i artefactes a Beirut o el Líban.

Sempre l'he admirat.

És una clara demostració que no fan falta llibres o classes de com escriure per narrar sobre
les coses que ens envolten si les sentim, simplement em de voler que els altres les coneguin i que
s'interessin per elles.
Els seus articles al País sempre m'han agradat. El seu llenguatge atrevit, la seva decisió i les seves crítiques sense pèls a la llengua. Suposo que els anys de repressió i de guerra la van convertir en el que és, una professional de cap a peus a la que en cada paraula hi trobes un sentit i acabes desitjant tenir la seva edat per saber tan com ella.
Us recomano aquest títol: Mujer en guerra i també el premi planeta Mientras Vivimos.